La llavor immortal

Fins a quin punt són originals els arguments cinematogràfics? Des de les primeres projeccions dels Lumière, el cinema es va convertir en el gran fabulador del segle XX, i encara. La llavor immortal rastreja els motius argumentals que es repeteixen en el cinema de tots els temps i mostra la seva relació –no sempre conscient– amb les narracions fonamentals de la història de la cultura. Les pel·lícules esdevenen així una etapa fèrtil d’una continuïtat narrativa: obres que són fruit d’un llegat i que poden generar-ne un de nou. Jordi Balló i Xavier Pérez ens proposen un recorregut per la història del cinema i creen relacions sorprenents i apassionants amb els relats fundacionals de la ficció universal. Així, descobrim Ulisses errant pels deserts del western, la Ventafocs convertida en corista de Broadway, Macbeth encarnat en la figura tràgica d’un gàngster o Èdip descobrint la seva culpabilitat en un viatge interplanetari. Gràcies a aquesta indagació comparada, els autors estableixen una nova manera d’accedir al cinema com un art jove, impertinent, integrador i imprescindible per establir la plenitud de la ficció contemporània.