Una confabulació d'imbècils

El protagonista d’aquesta novel·la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de « teologia i geometria» com de « gust i decència»; un al·legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat « al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel·lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen... Una confabulació d’imbècils és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.