La panerola

Ian McEwan presenta una sàtira corrosiva de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes. L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític. El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada « reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot. McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política.