Me'n record

D’ençà que el 1970 l’escriptor nord-americà Joe Brainard va publicar I Remember , aquesta particular fórmula narrativa —l’evocació breu d’un record, encapçalada de manera repetitiva per les paraules « me’n record»— ha esdevingut tot un subgènere literari, conreat per autors com Georges Perec ( Je me souviens , 1978) i Margo Glanz ( Yo también me acuerdo , 2015). Inspirat pel mateix model, i a través d’una tria de gairebé tres-cents records, Emili Manzano ha confegit un àlbum d’estampes que oscil·len entre la rememoració de la vivència més íntima i particular i la memòria col·lectiva de la seva generació i de la seva illa, Mallorca, en un conjunt captivador a mig camí entre la literatura confessional i l’exercici d’« autosociobiografia», per dir-ho en paraules d’Annie Ernaux. L’enunciació breu i fulgurant dels records, tanmateix, de vegades sembla incapaç de contenir la matèria recordada i algunes de les evocacions es desborden irremeiablement i adopten la textura de la narrativa de ficció. Amb un estil plàstic i saborós que aprofita les possibilitats expressives de la variant mallorquina, com va fer a Pinyols d’aubercoc , el seu celebrat debut literari, l’autor ens convida a fer un recorregut lliure i emocional, estructurat a manera de collage, per una existència marcada per l’amor a la natura, als llibres, als amics i als viatges, però també per l’experiència primerenca de la malaltia i la mort. Rescatar els noms i la llum de les coses desaparegudes, fixar-ne el record i compartir-lo amb el lector esdevé, a través de la mirada i l’escriptura d’Emili Manzano, una de les més cordials celebracions de l’existència. Perquè recordar, com va dir Blai Bonet, és acostar les coses al cor.