# Lluny enllà el cel del sud & Així els fem la guerra

Canonical: https://www.archivodelibros.es/joseph-andras/lluny-enlla-el-cel-del-sud-aixi-els-fem-la-guerra/9788433918123

Versión JSON (mismos datos): https://www.archivodelibros.es/joseph-andras/lluny-enlla-el-cel-del-sud-aixi-els-fem-la-guerra/9788433918123.json

![Lluny enllà el cel del sud & Així els fem la guerra](https://quivercdn.com/covers/llibres-anagrama/joseph-andras/lluny-enlla-el-cel-del-sud-aixi-els-fem-la-guerra_978-84-3391-812-3.jpg?v=2026-04-13%2021%3A21%3A37)

- Libro: [Lluny enllà el cel del sud & Així els fem la guerra](https://www.archivodelibros.es/joseph-andras/lluny-enlla-el-cel-del-sud-aixi-els-fem-la-guerra) ([Lluny enllà el cel del sud & Així els fem la guerra.md](https://www.archivodelibros.es/joseph-andras/lluny-enlla-el-cel-del-sud-aixi-els-fem-la-guerra.md))
- Autores: [Joseph Andras](https://www.archivodelibros.es/joseph-andras)
- Editorial: Llibres Anagrama
- ISBN: 978-84-3391-812-3
- Idioma: es_ES
- Encuadernación: Softcover

## Descripción

A Lluny enllà el cel del sud , Joseph Andras camina per París darrere dels passos del fantasma de Nguyen Ai Quoc, un jove vietnamita que va arribar a la ciutat cap a 1917 o 1918 i que més endavant es convertiria en Ho Chi Minh, líder independentista i figura emblemàtica del comunisme. Mentre busca el rebel que va precedir el revolucionari, Andras rescata l’home, amb els seus dubtes i fracassos, i rebutja l’heroi, la figura en blanc i negre; al París dels armilles grogues, les petges que en troba es barregen amb les d’altres lluites. A Així els fem la guerra (el segon dels dos títols d’aquest volum) les lluites s’estenen per diversos països al llarg de tot un segle: al Londres de 1903, la vivisecció d’un gos amb fins experimentals desperta les primeres protestes animalistes, que topen amb la resistència dels estudiants de Medicina; el 1985, a Califòrnia, el Front d’Alliberament Animal rescata un macaco al qual han cegat per provar el funcionament d’un sonar, i el 2014, a CharlevilleMézières, és una vaca qui sembla alliberarse a si mateixa quan salta del camió que la duia a l’escorxador. Amb un estil esplèndid i un lirisme contingut que alterna la ironia i l’escepticisme amb una indignació perfectament dirigida, Joseph Andras reescriu alguns capítols memorables de la història dels perdedors: el retrat dels rostres múltiples de l’opressió en un tot en què el colonialisme, el racisme, el masclisme o l’explotació animal funcionen segons la mateixa lògica perversa.