Laëtitia Perrais tenia divuit anys quan va ser violada, assassinada i esquarterada la nit del 18 de gener de 2011. Al cap de dos dies, la policia va detenir l’assassí, però aquest es va negar a confessar on era el cadàver, que va trigar setmanes a aparèixer. El crim va arribar als mitjans de comunicació i va commoure tot França. D’aquí va saltar a la política, i el llavors president Nicolas Sarkozy, en un gest d’oportunisme populista, va carregar contra els jutges i les esquerdes del sistema judicial, perquè l’assassí acumulava un llarg historial de detencions. Aquest llibre recompon el macabre crim, la reacció política, social i judicial, la personalitat de l’assassí i la investigació policial, però sobretot reconstrueix la història de la noia a través dels seus missatges a les xarxes socials, el testimoni de la seva germana bessona i de l’entorn on va viure. I el que apareix és algú que portava molt de temps patint la violència masculina: fi lla d’un pare que abusava de la seva dona, acollida per una família el cap de la qual va violar diverses noies, inclosa la seva bessona, la Laëtitia ja era una víctima abans de ser notícia. En part crònica de successos, en part novel·la de no fi cció, en part història, sociologia i denuncia política, aquest llibre inquisitiu i pertorbador va rebre el 2016 el Premi Médicis, el Premi Le Monde i el Prix des Prix, atorgat entre els guanyadors dels principals guardons de la rentrée francesa. « Probablement l’obra de l’anomenada “no fi cció criminal” francesa més important des de L’adversari d’Emmanuel Carrère»
