Califòrnia. Estiu de 1969. L’Evie, una adolescent a punt d’endinsar-se en l’incert món dels adults, es fixa en un grup de noies en un parc: vesteixen de manera descuidada, van descalces i semblen viure felices i despreocupades, al marge de les normes. Al cap d’uns dies, una trobada fortuïta propiciarà que una de les noies –la Suzanne, una mica més gran que l’Evie– la convidi a acompanyar-les. Viuen en un ranxo solitari i formen part d’una comuna que gira al voltant d’en Russell, músic frustrat, líder, guru. Fascinada, l’Evie es deixa anar en una espiral de drogues psicodèliques i amor lliure, de manipulació mental i sexual, que farà que perdi el contacte amb la família i amb el món exterior. I la deriva d’aquest grup que esdevé secta dominada per una paranoia creixent desembocarà en un acte extrem de violència… La debutant Emma Cline construeix un retrat excepcionalment madur de la fragilitat adolescent i del tempestuós procés de fer-se adult. També aborda el tema de la culpa i les decisions que ens marquen la vida. I recrea aquells anys de pau i amor, d’idealisme hippie, en què també germinava una cara fosca, molt fosca. L’autora s’inspira lliurement en un episodi cèlebre de la crònica negra americana: la matança perpetrada per Charles Manson i el seu clan. Però no se centra en la figura del psicòpata, sinó en unes altres protagonistes: les noies que van contribuir a perpetrar un crim atroç i que no van perdre el somriure durant el judici. D’elles tracta aquesta novel·la enlluernadora i inquietant.
